L’avortament

A favor:

Opino que l’avortament és positiu, ja que si per algun cas, et quedes embarassada de molt jove, tens l'opció d'avortar, ja que tu no podries cuidar del teu fill, sense tenir una feina o algun recurs per mantenir el teu fill.

Una altra de les raons de que l'avortament és positiu, és que, si tu per qualsevol cas et veiessis en una situació difícil econòmicament, abans de veure el teu fill patint de gana, prefereixes no haver abans de deixar-lo en un orfenat o amb una família adoptiva.

Per últim també crec que si una dona no vol tenir un fill, i per un accident es quedés embarassada el podria avortar, abans de que el nen no es senti rebutjat o no estimat per la seva mare.

En contra:

Penso que l’avortament és un crim covard i egoista ja que el fetus no té una altra alternativa més que morir, si nosaltres hem tingut el dret de néixer, els altres tenen els mateixos drets.

Avortar significa fomentar un món ple de crueltat i injustícia on l'avortament s’utilitza com un anticonceptiu.

Estar en contra del avortament es per a desarrelar els valors de l'egoisme i la maldat dels nostres cors, per a així formar un món mes just i lliure de crueltat.

Autores: Mariona Ribot i Tania Cantero

 

+ Ampliar

Els zoològics, maltractament?

Un dels arguments de que el zoo és un lloc on els animals poden patir és que els zoològics, per capturar els animals, els han de treure del seu habitat natural per tancar-los en gàbies més o menys petites, però que al cap i ala fi són gàbies.

Per exemple, si a nosaltres ens tanquessin a una gàbia no ens agradaria, doncs als animals tampoc.

També, per alimentar els animals, en comptes d’alimentar-los amb menjar natural els alimenten amb menjat sintètic.

Finalment, també els animals poden patir maltractament, si ja no és maltractament tancar-los en una gàbia.

Autor: Joan Oller

+ Ampliar

Els grafittis són vandalisme

Jo crec que els grafittis, són un acte de vandalisme ja que la gent que pinta grafits, no només fan que les ciutats semblin més brutes, sinó que també fan malbé les parets i el mobiliari public. A conseqüència d’això, fan que els diners públics que es podrien destinar a altres finalitats, s’hagin de destinar a netejar i canviar part del mobiliari públic que està brut i pintat.

Una altra raó, és que amb grafits pintats a les parets o monuments d’un barri, d’un poble o d’una ciutat aquests, semblen menys segurs per la gent que viu allà. Els grafits també fan que el residents d’un barri on hi ha grafits pintats, els hi sembli que el valor patrimonial i el valor de les propietats baixi considerablement.

Finalment dir que la majoria dels grafiters, ho fan il·legalment, i que per tant corren un alt risc de ser detinguts o multats.

+ Ampliar

Excés de gent

El passat cap de setmana, va haver-hi el mangafest a Sevilla, un saló del còmic a la vegada un saló sobre la cultura japonesa on hi ha hagut varis errors.

Al mangafest hi van assistir al voltant d’unes 7000 persones, però estava planejat que n’hi hagués menys, l’aforament màxim de l’establiment era de 4000 persones. I a la venda d’entrades, hi va haver molts malentesos, per començar, és van vendre més entrades de les que es podien permetre. Després hi va haver moltes persones que no van poder comprar les seves entrades. També va ser culpa del col·lapse de gent, ja que les cues es van ajuntar. Al final van acabar tancant el mangafest el diumenge, a partir del dissabte a les 12:30 les entrades és va deixar de vendre i no va poder entrar ningú a partir de les 12:30 del dissabte.

A mi em sembla que és més culpa de la gent, que dels organitzadors. Sí jo estigués en una cua quilomètrica i no avancés me n’aniria. Tot i que els organitzadors van tenir una mica de responsabilitats sobre el succeït amb la venda d’entrades per internet.

+ Ampliar

Mangafest 2014

Primer posem-nos en situació: El Mangafest, vindria a ser com un saló del manga de Barcelona però a Sevilla. Es va fer en el mateix lloc de sempre, al palau dels esports, van llogar mig palau (l’any passat van fer el mateix i tampoc van donar l'abast). Les cues que hi havia (en total 5, per sortir, entrar, comprar entrades i recollir entrades de internet, i el segell). Val, fins aquí normal. Però el problema va ser que fent cues (sense cap mena de valles) les entrades és van esgotar a les 12:30, i la gent, sense saber-ho, continuava fent cua fins a les 15:00. Ningú de l’organització va avisar, ni un cartellet que poses ‘‘No hi han més entrades’’, ni un tweet, ni cap voluntari. Gent que havia comprat les entrades anticipades, no podia entrar, ja que “No hi havia suficient fòrum” Gent que tenia el segell, havia deixat les motxilles dins, no podia entrar a recollir-les (Imaginem-nos que no ets de Sevilla, véns de fora i tens el tiquet del transport, no pot anar ha agafar-lo). Llavors, el problema va ser quan la gent va començar a entrar per la força, llavors a les 17:00 l’organització va decidir trucar la policia, que va tancar el local.

A mi això em sembla un gran problema d’organització, tant del que varen muntar el esdeveniment, com els voluntaris que no sabien que fer

+ Ampliar

Personalitat vestida

Jo crec que portar un uniforme, a part de treure’ns la llibertat personal, ja que no deixen expressar-nos amb la roba i a la vegada ens anul·len la personalitat de cada persona en treure’ns l’expressió personal a través de la roba, és un signe d’exclusivitat. Marquem la diferència d’escoles i a la vegada dels alumnes que en teoria són iguals.

Per la part bona, ajuda a què la gent no es passi ensenyant carn, però també és cert que això amb una disciplina i normes estrictes no passaria.

+ Ampliar

Perills a petita escala

Avui dia els nens petits miren molt la televisió, i algun que un altre programa inadequat se’ls pot colar. També poden arribar a qualsevol informació amb els ordinadors, i això és molt perillós.

Hi ha programes per nens petits que són inadequades o poc adequades per als més petitons de la casa. Però tampoc se n'acaben d’adonar, i els pares no ho saben. Però aquests missatges indirectes al final passen factura i els nens que són com esponges, i amb això vull di que ho aprenen tot, al final se’ls escapa, per exemple un nen que escolta un insult, una paraulota, o que veu una miqueta de violència al final ho diuen sense saber que és. A més a més alguns nens entren a pàgines web que no els toca.

En resum els pares haurien d’anar amb compte amb què fan els més petitons.

Gemma Sanz

+ Ampliar

Adaptacions Infantils

Hi ha sèries que estan dins de la categoria infantil però en realitat no en tenen res d’infantils, o això diuen.

Un exemple és la popular “Hora de Aventuras”, té moltes referències del món “friki” com l’èlfic que està escrit a les espases o taules (que tenen traducció), monstres de “dragones y mazmorras” com el Liche, però això no impedeix que la subtrama d’un capítol o la sèrie sigui entretinguda i fàcil d’entendre pels nens petits.

Alguna gent diu que la pel·licula de Tim Burton “Pesadilla antes de Navidad” no és per nens, ja que té algunes escenes (com la del pallasso treient-se la cara), si això és així, només s’hauria de restringir per major de certa edat, posem-li vuit.

Això si, hi ha sèries com South Park que estan catalogades com a infantils, però tothom sap que aquesta sèrie d’infantil no en té res i tira més cap a adolescents/adults.

+ Ampliar

Fanàtics

A mi no m'agrada la gent que s'obsessiona per altres persones famoses. Els que fan dies i dies de cues per comprar entrades o altres coses, com els discs, els que no paren de mirar la televisió per veure'ls. O els seguidors del futbol apassionats, també hi ha gent que s’obsessiona per la religió, i només hi ha Déu, i el que diu el seu llibre religiós.

Des del meu punt de vista, això no està pas malament però no és del tot correcte, la gent imita els famosos, tant futbolistes com cantants, i volen ser com ells, o que només creuen en deu i sigui l’únic per a ells. El problema és que vegades obliden de ser ells. A mi no m'acaba d'agradar que la gent compri entrades i que no vagin al treball i al col·legi per dies, em sembla que malgasten el temps. Per no parlar del que cobren la majoria d'ells. En el cas dels futbolistes hi ha les persones que adoren els futbolistes i farien el que fos per ells o els que tiren petards al camp. També hi ha els casos extrems on la gent està tan obsessionada que mata per ells, com el que va passar amb en Jonh Lennon, un integrant dels Beatles, que va ser assassinat per un fan. També hi ha les ‘fangirls’ que són noies que si algú diu alguna cosa dolenta del seu ídol, i no tolerin res.

En resum, sortir comprar discos i altres no està malament però ho haurien de vigilar de no obsessionar-se.

+ Ampliar

Fenomen Fangirls

Jo crec que idolatrar a una persona o a un grup de persones és totalment normal.

Posem el cas d’un cantant, si tu poguessis aconseguir millors llocs en un concert, acampant dos, tres o una setmana abans del dia, no ho intentaries? A més a més de la “recompensa” de veure en directe, també fas amics a la cua/acampada amb els mateixos gustos que tu (en aquest cas musicals).

Tenir l’habitació decorada amb fotos dels teus ídols, és decisió personal. A més a més, si t’agrada una persona (tornem al cas del cantant) està clar que compraràs la seva música, i de més productes.

Està clar que hi hauran extremistes que farien el que fos per què la persona a la qual idolatren sàpiga de la seva existència, però aquests casos són casos que mes val no tocar, ja que és massa extens. Sempre ens hem de quedar amb les coses bones de la vida.

+ Ampliar

Quan no puguis més

Fa poc una noia de 29 anys que es diu Brittany Maynad va publicar un vídeo a internet dient que s’anava a suïcidar el dia 1 de novembre de 2014, perquè sofreix un càncer al cervell del qual se sap que morirà, diu que té un verí per poder suïcidar-se perquè vol tenir una mort digne. Em sembla que la mort ha de ser l’últim recurs, però tot i així no hauria de passar, per molt dura que sigui la situació, per molt mal que hagis de suportar, pels sacrificis que facis, em sembla que la mort no és la solució. Crec que si miren dins seu, sempre trobaran una raó per viure, algú a qui estimis, una cosa que t’apassioni o les teves ganes de fer alguna cosa pel món. La mort hauria de ser digne com diu la Brittany, morir després d'haver viscut una vida esplèndida, o morir sent un lluitador contra alguna malaltia, com ella, però havent lluitat.

+ Ampliar

Persones Suïcides

Si be és cert que la gent no hauria de morir sense sentit (per dir-ho d’alguna forma) si és cert que hi ha algun motiu per suïcidar-se, sempre hauríem d’esperar-nos un dia més. Moltes coses poden canviar en 24 hores. Però persones negatives amb algun problema mental seriós creuen firmament que és la seva única solució. I crec cegament que això és una cosa que hem de respectar per sobre de tot, ja que és decisió seva i ells saben les conseqüències que crearan, com deixaran a les seves famílies i altres. Mai sabem qui podria suïcidar-se, i per això hauríem d'intentar tenir una societat més simpàtica i càlida. També hi ha casos on la gent té alguna infermetat complicada i decideix morir amb dignitat, cosa que va passar fa poc amb una pacient de Estats Units malalta de càncer.

Acabaré amb una frase que Macklemore va twittejar: “Si algú creu que suïcidar-se és ridícul, perquè no miren a la persona que és culpable del suïcidi d’algú”

+ Ampliar

Motos SI, però amb seguretat

Jo estic a favor de les motos, crec que tenen molts punts positius, per exemple: trobes aparcament a tot arreu, ja que no ocupen el mateix espai una moto que un cotxe, per molt petit que sigui. També hi ha un estalvi considerable amb la gasolina, ja que la gasolina de les motos dura més i contamines menys. La rapidesa en les cues o caravanes és més fàcil maniobrar per avançar llocs i anar més ràpid. Tens més independència a l’hora de voler anar a qualsevol lloc. Una cosa en què la gent no sol pensar es que hi ha robes especials segons el temps que faci, m'explicaré; si plou, hi ha abrics i pantalons que són impermeables i paravents, llavors els portem a sobre de la roba de carrer i així no ens mullem.

Si es veritat que hi ha més accidents de motos de cotxes, és perquè el conductor o conductora no sabia fer la maniobra que estava fent o no van tindre prou cura.

+ Ampliar

Perill sobre les dues rodes

Les motos són molt més complexes de manejar que els cotxes, les maniobres són més complicades i si no és va amb cura poden arribar a ser mortals. Les maniobres de les motos són perilloses ja que si vas amb moto mous molt el cos i pots donar-te un cop,o relliscar, i si es aquest cas, pots acabar a l'hospital o fins i tot sota terra. Els motoristes estan més desprotegits ja que només tenen un casc que els protegeix, mentre que els conductors que van amb cotxe, tenen l'airbag, la carcassa del cotxe, les ajudes a mà, etc. Quan fa mal temps les rodes poden relliscar, o la gent que hi  va sobre la moto és poden mullar. A l'any 2006 van haver-hi 333 morts causades per accidents de cotxes, unes 80 persones d'aquests eren motoristes, aquesta xifra representa al voltant d'un 41 % de les morts.

+ Ampliar

Amics en línia

Jo sóc un exemple amb això dels amics fets per Internet, i puc assegurar que és una experiència i unes amistats fantàstiques. Tindre amics en altres països ajuda a ser més internacionals i pràctiques els seus idiomes. (Ex: Un britànic t’ensenyarà anglès, i una argentina, paraules del seu lèxic) Tens més amics i es una bona forma de aprendre coses de la seva cultura. I la il·lusió de poder veure’ls en persona es una cosa que es difícil de explicar. SI alguna vegada volessis al seu país podries conviure amb ells.

Sempre hi haurà la por de si estem parlant amb la persona que diuen ser, però això es sap, ja que et passen fotos d’ells en qualsevol moment, àudios en el cas del famós whatsapp i vídeos. Cosa que no faria un pederasta.

+ Ampliar

Mentides a les xarxes socials

Moltes persones rebem missatges peticions d’amistat de gent que no coneixem, alguns d’ells són d’altres països, i d’això és del que vull parlar.

Les xarxes socials són molt perilloses, la gent menteix i no és gaire bo fer cas ha algú que t’obre sense dir-te qui és, potser t’està enganyant i no és qui diu ser. Per la meva opinió em sembla que és molt incorrecte i no gaire agradable mentir sobre qui ets. Vaig a ficar un exemple un pèl exagerat, imagina que fas un amic i diu que et coneix, que vol més fotos per confirmar-ho, quedeu i resulta ser un home de quaranta anys et segresta, potser no et passa, però podria cal tenir precaució amb el que és penja i amb qui parles.

En conclusió a les xarxes s’hi ha de tenir precaució, perquè si no vas amb compte pots acabar malament.

+ Ampliar

¿Fin al bipartidismo?

Las últimas elecciones europeas celebradas el pasado domingo 25, revelan ya pequeños cambios en el que, el bipartidismo pierde y España gana. La gente ha mostrado su desagrado con los dos partidos de más peso en España, con un declive de votantes, ya que fueron votados por menos de un 50% de los votantes, algo que no se había visto en toda la historia de la democracia de nuestro país. El cambio es necesario, los grandes partidos ya han defraudado suficiente y es hora de dar paso a aquellos que se preocupan por el país y no por el bolsillo, de hacer que los españoles vuelvan a creer en los políticos.

Aunque el número de votantes haya aumentado muy ligeramente en estas últimas elecciones, es vital que aún se incremente más, porque de nada sirve quejarse si a la hora de votar no colaboras, porque en mi opinión que el número de participantes sea de un 45,86% en España es algo que me preocupa, porque donde debemos expresar nuestro desagrado o agrado es en las urnas y no en casa viendo la televisión, simplemente por conseguir un país mejor y con estabilidad política.

Joel Lozano

+ Ampliar

¿Justificable?

Permitir o perdonar una negligencia médicas actualmente?, claramente no.

Actualmente disponemos de los mejores mecanismos y las pruebas mas precisas, algo así no es perdonable y no se puede pasar por alto. Por mucho que todos seamos humanos y nos equivoquemos, a la hora de intervenir a alguien quirúrgicamente o algo que parece tan simple como recetar un medicamento a un enfermo, hay que estar cien por cien seguro,y si hay pequeñas dudas realizar mas pruebas o llevar a cabo las medidas necesarias, ya que no se trata de un juego sino de la salud de una persona.

Porqué errores que a algunos les parecerán permisibles o humanos, pueden hacer que otras personas padezcan grandes secuelas o hasta llegar a perder la vida, gente que no tiene la menor culpa, que solo espera ser tratado correctamente, pero por inexactitudes tengan unas consecuencias injustas. Que por errores de personas con una máxima responsabilidad, no solo sufran ellos las consecuencias sino que también aquellos mas cercanos tengan que vivir con eso una gran parte de su vida.

Por estos motivos no se pueden aceptar negligencias hoy en día.

Joel Lozano

+ Ampliar

Per sobre de tot, humans

Com a humans que som, es normal que ens podem equivocar.Les negligències mèdiques en són un exemple.

Si un metge s’equivoca en un diagnòstic, no cal tirar-nos a sobre, a sigut un error, mantinguem la calma. Els humans no som pas màquines perfectes, preparades per a totes les situacions o problemes que se’ns puguin aparèixer, dels errors se’n apren. Així que hauríem de començar a donar-nos conta que no podem anar culpant a tothom perquè s’equivoqui, he arribat a llegir notícies on famílies denunciaven al metge per una negligència, avera però que fem? On anem? Crec que els metges també tenen dret a equivocar-se, ells són els que més en saben del seu camp així que donem un vot de confiança als nostres metges, que un petit error no ha de ser el final. Si han fet aquell error, segur que en tenen una solució.

Posem-nos més ala pell dels demés i adonem-nos de que igual que nosaltres ens podríem equivocar, ells també ho poden fer.

Anna Díaz

+ Ampliar

Carnaval té un límit

Tot està bé fins a un cert punt, i les disfresses del carnaval han de tenir un límit, no en són menys.

Les disfresses de carnaval estan bé fins a un cert punt, sempre pots expressar el que vols, sempre hi quan sigui amb educació i respecte. Per exemple pots fer una carrossa dient que el sistema actual no és correcte, però el que no és correcte es que vagis insultant als polítics o dient-los coses desagradables, perquè ningú voldria en la situació oposada, ningú voldria que es riguessin d’ell en públic o que l’insultessin, i si no vols que et facin una cosa a tu, no els hi facis els altres.

Es pot donar a conèixer una opinió per qualsevol mitjà però sempre amb uns límits, peró sempre s’ha de vigilar que l’altre persona no es pugui sentir ofesa.

+ Ampliar