LA CRISI TAMBÉ AFECTA ELS ANIMALS, per Anna Carbó

L’abandonament dels animals és la pitjor solució perquè qui no pot mantenir un animal que no el tingui. D’entrada penso que, les persones que no puguin pagar el menjar i els manteniments de l’animal que no el comprin.

Molta gent quan se’n va de viatge i té una mascota i no saben a qui deixar-la,  l’abandonen. Segons una estadística, cada 3.5 minuts una companyia d’animals recull una mascota abandonada. Llavors, les persones si posessin un xip als animals per poder identificar els propietaris, seria més fàcil trobar-los quan l’han abandonat. Per altra banda, hi ha la crisi que és una característica important perquè el manteniment de les mascotes és molt car, sobretot el menjar. Un altre aspecte seria, com que les persones  compren els cadells perquè són petits i fan gràcia, després és fan grans i els abandonen perquè no saben a on posar-los.

En definitiva, penso que, l’abandonament d’animals es’hauria de penalitzar o multar perquè els animals tenen dret a estar ben cuidats com ho estem nosaltres.

+ Ampliar

LA IMPORTÀNCIA DE LA DONA PERFECTA, per Marta Achau

Totes aquestes campanyes publicitàries que nosaltres sovint veiem, dones de físic espectacular posant o fent publicitat per algun producte, són les dones que certa part de la societat consideren com a prototip de dona perfecta.

Actualment ens fan creure que la dona perfecta és aquella que té o que s'acosta a les mesures 90-60-90. Per exemple, en els anuncis de televisió segur que no veiem a dones grassonetes, o que utilitzin la talla 46, 48, o inclòs major...I sabeu per què? Perquè aquestes dones no criden tant la atenció com les altres models. Però, tan important és la bellesa per alguns, que no són capaços de veure el que hi ha al seu voltant? I no em refereixo només als mitjans de comunicació, sinó també en la vida diària, la majoria de gent pensen que el físic és el primer que es veu d´una persona, abans de la personalitat. Em pregunto si saben el mal que fan amb aquest anuncis i revistes, de com ens sentim algunes al veure aquests cossos enlluernadors i comparant-los amb els nostres. No són conscients de què per culpa d´aquests anuncis moltes nenes pateixen trastorns d´alimentació com l´anorèxia i la bulímia només per assemblar-se una mica a aquestes dones?

Per concloure, crec que aquests anuncis ens fan sentir a la resta de les dones inferiors i ensenyen un realitat inexistent, ja que cada persona és com és.

+ Ampliar

ELS OKUPES, per Sergi Sicília

Amb la crisi econòmica, el fenòmen okupa està adquirint una nova dimensió. A les ocupacions "ideològiques" i de col·lectius molt marginals, s'hi suma ara un fenòmen creixent que volem anomenar "els nous okupes".

Per la gent sense sostre, que no tenen vivenda simplement perquè no s’ho poden permetre, el més just seria proporcionar-los-hi un allotjament almenys durant un temps perquè penso que tothom mereix un sostre per viure, ja que és un dret que té tothom. Són persones, són ciutadans. Per exemple, hi ha molts pisos on no hi viu ningú, alguns estan en venda i probablement NO els vendran perquè no hi ha diners. Per  tant, aquestes vivendes es podrien donar als necessitats, sinó continuaran okupant les propietats dels altres. M’imagino que a ningú li agradaria que, per exemple, la seva casa d’estiu estigui okupada, perquè fer-los fora suposa un conflicte de culló de mico. Com que això no volem que passi, millor evitar-ho. En quan als okupes que ocupen una casa sense necessitat econòmica, solament per manifestar-se, no ho comparteixo perquè hi ha altres maneres d’arreglar aquests problemes.

Jo estic d’acord que ocupin una casa on no hi viu ningú des de fa molt temps, i si estan okupades penso que almenys fa un servei. Aquest és un problema actual de la nostra societat, un problema general, a qualsevol de nosaltres els pot arribar a passar una situació com aquesta, trobem una solució adequada.

+ Ampliar

EL BURKA, UN DRET O UNA OBLIGACIÓ, per Maria Rodríguez

D’entrada el burka l’haurien de portar les dones perquè els hi agrada, no per cap obligació.

Actualment moltes dones islàmiques o que viuen en Afganistan porten burka per respecte a la seva parella, ja que si no el portessin el seu marit ho veuria com una falta de respecte a la seva persona. Han de portar el burka quan surten al carrer i només se’l podem treure a casa, quan només està la seva família.

En segon lloc, el burka no hauria de ser obligat per les dones de religió islàmica ja que haurien de tenir els mateixos drets que els homes. El burka els hi treu la llibertat d’expressió i el respecte, ja que vesteixen com el seu marit vol, ja que pensen que els homes són superiors a elles, cosa que és errònia. Moltes vegades han hagut accidents per culpa del burka ja que els dificulta molt la visibilitat. Se’ls hauria de donar la llibertat de ser com volen sense tenir cap mena de por, ja que només hi ha una vida, i no és per estar sotmesa al masclisme que avui en dia encara hi ha, i molt.

En conclusió el burka hauria de ser optatiu, ja que les dones, igual que els homes, han de tenir llibertat per vestir com volen; però per poder fer això s’hauria de deixar molt clar que si una dona vesteix com vol, no és una falta de respecte, sinó  que és la llibertat d’expressió, que com persones que són tenen.

+ Ampliar

ÉSSERS VIUS: PERSONES, ANIMALS I PLANTES, Per Núria Sitjà

Cada vegada més persones es desfan dels seus animals de companyia per “problemes múltiples”.

El dia 14 d’agost del 2013, l’amo de un gos cec d’edat avançada va  tirar-lo al riu a causa de la seva ceguera i de la seva edat; El PP vol incorporar les “corrides” de toros a les places de Catalunya, però com que la gent no vol, ara volen incorporar els correubous, que és el mateix però en comptes de toros, bous; demanen presó per a un home que va matar la seva gossa a cops; abandonats més enllà de les vacances; una gossa amb les vides d'un gat; enxampen un home amb 27 gossos al cotxe a punt per ser venuts fraudulentament a Girona. Tots aquests són titulars de diaris on parlen de que han maltractat un animal, és casi impossible acabar de llegir la noticia sense dir “Això no és normal, això ja és immoral”.

Això es una falta de educació i de sentit comú, tothom sap que els gossos no són persones però si éssers vius per axó no  s’han de tractar com capses de sabates, no es mereixen ser tirats al riu, maltractats o abandonats només per tenir problemes físics, o perquè siguin d’edat avançada. Si la gent compra un animal de companyia només per usar-lo d’ornament que es compri un quadre i no un ésser viu, però sota cap circumstància tirar-lo al riu amb les potes lligades amb una brida industrial.

Per sort cada vegada els polítics posen més lleis per evitar el maltractament animal, que quan una persona faci mal a un animal haurà de anar a la presó durant tres mesos, i durant un a tres anys no podrà treballar en res que tingui a veure amb els animals.

Abans de comprar un animal de companyia primer s’ha de pensar que hauràs de conviure amb ell tots els seus anys de vida, i si no vols aquesta responsabilitat no te’l compris.

+ Ampliar

EL RACISME, UN DELS GRANS ERRORS DE LES PERSONES, per Marta Rodríguez

El racisme és una forma de discriminació a les persones segons el color de la seva pell, físic…el racisme és un pensament que actualment viu en les persones. Aquest pensament cada vegada viu més en la gent, simplement perquè hi ha persones que pensen que existeixen les races per a que hi hagi un racisme o simplement perquè creuen que són superiors a la gent que té un color de pell diferent. Això no són raons per a tractar a una persona com a un ser diferent del que som nosaltres.

Per començar totes les persones som iguals, formen part d’una mateixa espècie, la raça humana, així que el color de pell no ha de importar. En segon lloc ningú te el dret de  sentir inferior a una altre persona, aquest dret no el te ningú.Si tots som iguals perquè discriminem, oi que  tots sagnem si ens fem un tall, oi que tots plorem si ens trenquen el cor. Una altra raó es que dona igual, ser japonès, àrab, o ser cristià o musulmà cada persona te les seves creences i orígens i no per això uns som millor i pitjors.

I una raó ètica és que simplement tots venim del mateix lloc.

En conclusió, tots tenim un present i una raó, així que no hem de veure tan l’exterior sinó més l’interior. Hem se aprendre a convivir més amb la forma de pensar de les persones que no pas amb el seu físic.

+ Ampliar

L’ANARQUISME, EL NOU MODEL DE MÓN, per Marc Plans

Davant la falta de capacitat i iniciativa per governa un país, tant desenvolupat com subdesenvolupat, proposo un nou model de govern: l’anarquisme.

L’anarquisme defensa un model de vida diferent, lliure, sense una societat jerarquitzada, on no hi hagi gent pobre ni rica, només persones. L’actual sistema capitalista que defensa? Els drets de les persones? La propietat privada? L’únic que defensen es el bé per a ells, mentres nosaltres suem  per pagar el pa de cada dia i encara gràcies. Que en treiem a canvi? Retallades salarials, en educació, en sanitat, en cultura, i d’això s’ha de dir prou! Sembla que vulguin que siguem uns innocents, que cada generació sigui més ingènua i es pugui enganyar més fàcilment per embutxacar-se més i més diners de la nostra ignorància.

Tot això amb l’anarquisme com a sistema polític no passaria, seriem lliures! Ara mateix us deveu estar preguntant: Molt bé tot això però i si algú fa res malfet? Hi ha una cosa que es diuen drets humans i són la llei bàsica de vida, i aquesta hauria de ser la nova bíblia, el nou alcorà, la nova tanakh del nou món. La gent podria viure amb un petit hort i quatre animals, dels diners que es guanyessin en un petit negoci.

Per tant crec que l’anarquisme ha d’ agafar les regnes del capitalisme i crear un món amb mateixes igualtats per tothom.

+ Ampliar

NO AL MALTRACTAMENT, per Cristina Gibert

Per a realitzar un espectacle no es necessari maltractar ni menysprear a un animal, si volen tenir animals com a una zona de tranquil·litat que ho sigui per les persones i per els animals de manera que ells estiguin ben cuidats.

No estic d’acord que només per distreure el públic hagin de fer-li mal a un animal, us agradaria que algú us obligués a fer coses que no vols fer i que a sobre us fessin mal? Dons precisament per això també s’han de respectar els animals, ells també senten el dolor, també tenen sentiments també estan tristos després d’una pèrdua…

Espero que després d’aquesta reflexió canviï una mica aquest món ja que segur que en aquest moment hi ha molts animals que estan sent maltractrats. També m’agradaria que tots aquells que només volen guanyar diners que miressin una mica el mal que provoquen i vegin una vida és mes important que tots els diners que algú pugui tenir.

+ Ampliar

LA MODA, UNA MALA INFLUÈNCIA, per David Sardà

Cada dia la moda està influint més i més en la manera de pensar de la gent i la seva vida.

Personalment, crec que la moda no hauria d’existir, ja que la gent busca ser com aquells models tan prims, i acaben destrossant la seva vida, amb problemes de salut com l’anorèxia o la bulímia, sobretot les noies. Elles busquen ser com les models, per la seva imatge o perquè els nois també busquen noies amb aspecte de models, ja que les troben maques i la majoria són primes. El mateix passa amb els nois però a la inversa, però és menys freqüent. A més a més la moda l’únic que fa es inventar una peça de roba una mica diferent a les altres i posar-li un preu astronòmic.

La gent et jutja per si vas menys o més a la moda i per les teves maneres de vestir, cosa totalment incorrecte ja que com diu la dita “les aparences enganyen”, fins i tot se’n riuen de gent que no segueix la moda quan, sincerament, jo crec que aquests que no van a la moda tenen molta més personalitat, ja que porten el que a ells els agrada, i no com la resta que estan imitant a altres.

Constantment moren persones joves per els seus intents de ser tan prims com els models, que també ho pateixen per aconseguir un pes més baix per cridar l’atenció dels dissenyadors de moda, per portar les seves peces de roba, com és el cas de Ana Carolina Reston que va morir per una mala alimentació per aconseguir un pes mes baix tot i que el seu ja ho era.

S’hauria d’eliminar la moda i tots els cànons ideals, ja que empitjora el dia a dia de moltes persones, així eliminaríem les burles, pèrdues inútils de diners, malentesos i malalties, que poden arribar a causar la mort.

+ Ampliar

VIVIM EN UN PAÍS MODERN? per Joan Figueras

Des de fa ja unes dècades, Espanya va deixar una de les dictadures que van arrelar més a Europa durant el s.XX. Des d’aquells temps la societat ha anat avançant, ara té més drets que abans, però, tot això és suficient, o almenys, ens podem considerar un “país modern”?

D’entrada, m’agradaria definir que és un “país modern” segons la meva perspectiva.

Començaré per la democràcia. És cert, que tenim un parlament elegit democràticament, també es cert que hi ha un Senat (tot i que molts creguin que no fa res) i altres càrrecs.

Un exemple d’estat modern i democràtic, podria ser poder el Regne Unit. Allà es nota la cultura democràtica del poble anglès on deixen votar els ciutadans escocesos per elegir el seu futur, poder. Si Espanya deixés votar als seus ciutadans i no castigués un dels seus motors econòmics, aquest voldria formar-hi part, o almenys, una part de la població.

Un estat modern, és un estat és el qual podríem viure sense casos de corrupció d’infantes, ministres, consellers, tresorers…. o lleis que només han estat reformades, però, pràcticament, segueixen essent les mateixa de fa molts i molts anys, segurament, en trobaríem alguna de més d’un segle, concretament la llei del notariat, la qual fa més de segle i mig que és en vigor.

També podem veure un estat modern segons com es comporta la societat, només cal anar uns kilòmetres més amunt per a visitar un estat en el qual la gent és més educada, amb un nivell educatiu superior al de la mitjana de vint punts superior a la nostra en els informes trepitja, segons una consellera balear.

Ara bé, també cal remarcar alguns avanços com la llei del avortament o la del matrimoni homosexual, una pena que uns senyors amb americana puguin retallar uns drets bàsics, potser ho fan perquè els ciutadans de dretes francesos aclamin el Viva España per els carrers de París o poder perquè un grup de senyors els quals fan missa el diumenge, que no paguen l’IBI i a sobre, molts d’ells estan acusats de pederàstia i robar fills a les mares legítimes, volen imposar la seva llei, una llei del segle passat que no s’adequa a la realitat europea. Es curiós com aquests senyors opinen sobre les dones quan a l’Església les fan servir per a netejar la taula del capellà i altres feines similars...

Per aquests següents motius i molts altres ja coneguts per la població (retallades en recerca, matança d’animals dient que és tradició, un cap d’estat imposat per un dictador, …) està clar que si volem ser un país modern s’ha de començar a treballar.

+ Ampliar

L’ABANDONAMENT DELS ANIMALS, per Andreea Tanase

Jo  estic en contra de l’abandonament dels animals perquè ells també són éssers vius i tenen dret a viure en algun lloc i no el carrer.

Segons la llei de la Generalitat de Catalunya els animals que estan al carrer els agafen per portar-los en un lloc on poden estar. Si algú té un animal i no pot cuidar d’ell o se’n van de vacances i no el pot portar amb ells que no el deixi al carrer sinó que li doni a una altra persona que sap que pot cuidar d’ell o que el porti a una residència d’animals.

Si algú troba un animal al carrer que l’agafi i sinó vol tenir-lo a casa que el porti en una residència d’animals.

Jo crec que això de les residència d’animals està molt bé perquè no hem de deixar els animals al carrer abandonats. Sobretot els gossos perquè  els gossos són els animals més s’abandonen.

+ Ampliar

COM AFECTA EL BULLYING SOBRE LA SOCIETAT, per Melanie Blanco

Moltíssima gent i ara encara més (ja que tenim una societat que es fixa massa en el fisc, o en el comportament de les persones) i de qualsevol trastorn, mania, defecte, raresa…ho fiquen molt en cara i així tenen un punt on saben com atacar-te per fer-te més mal.

En un principi el bullying és un maltractament  físic i psicològic que rep una persona d’una o d’unes altres persones. Però en aquest cas vull manifestar el fet de que per culpa de la societat d’avui dia, cada cop hi ha més persones que agafen trastorns de conducta alimentària com es l’anorèxia o la bulímia. Moltes persones que han estat excloses o criticades per les persones més properes, les han començat a insultar, menysprear, empentar...Només per fer que l’altre persona es sentís malament i comencés a veure’s malament amb el seu propi cos. I amb una petita tonteria, comença tota una fase de transformació.

La persona abans de convertir-se en una persona bulímica, es una persona potser grassoneta, que li agrada molt menjar i quan ho fa, es sent bé, li agrada. Després, quan les persones comencen amb les crítiques, a ficar-se amb el seu físic,agafa mals hàbits, es miren molt al mirall, tenen molt en compte les crítiques (o tan sols) els comentaris que la gent pugui fer d’ells per veure que pensen o veuen. I així comencen a deixar de menjar poc a poc. Quan ja fa temps que no mengen per aprimar-se, agafen atacs de menjar (ja que tenen molta gana) i a continuació per desfer-se de tot el que han menjat utilitzen mètodes com els vòmits o els laxants/diürètics i l’excés d’exercici físic.

I amb simples tonteries, amb crítiques de gent que només vol fer mal, acaben agafant una obsessió per aprimar-se i així aconseguir que la gent deixi de ficar-se amb ells. Aquests comentaris poden arribar a fer molt de mal a la persona, ja que agafar un trastorn de l’alimentació no es cap tonteria, perquè juga amb la seva vida, i pot debatre entre la vida i la mort. Així que s’ha de tenir molt de compte amb el que se li diu a les persones, i pensar, que potser no el físic ho es tot, que aquelles persones es senten genial tal i com estan, però la societat juntament amb els seus mals comentaris l’han fet canviar.

+ Ampliar