COM AFECTA EL BULLYING SOBRE LA SOCIETAT, per Melanie Blanco

Moltíssima gent i ara encara més (ja que tenim una societat que es fixa massa en el fisc, o en el comportament de les persones) i de qualsevol trastorn, mania, defecte, raresa…ho fiquen molt en cara i així tenen un punt on saben com atacar-te per fer-te més mal.

En un principi el bullying és un maltractament  físic i psicològic que rep una persona d’una o d’unes altres persones. Però en aquest cas vull manifestar el fet de que per culpa de la societat d’avui dia, cada cop hi ha més persones que agafen trastorns de conducta alimentària com es l’anorèxia o la bulímia. Moltes persones que han estat excloses o criticades per les persones més properes, les han començat a insultar, menysprear, empentar...Només per fer que l’altre persona es sentís malament i comencés a veure’s malament amb el seu propi cos. I amb una petita tonteria, comença tota una fase de transformació.

La persona abans de convertir-se en una persona bulímica, es una persona potser grassoneta, que li agrada molt menjar i quan ho fa, es sent bé, li agrada. Després, quan les persones comencen amb les crítiques, a ficar-se amb el seu físic,agafa mals hàbits, es miren molt al mirall, tenen molt en compte les crítiques (o tan sols) els comentaris que la gent pugui fer d’ells per veure que pensen o veuen. I així comencen a deixar de menjar poc a poc. Quan ja fa temps que no mengen per aprimar-se, agafen atacs de menjar (ja que tenen molta gana) i a continuació per desfer-se de tot el que han menjat utilitzen mètodes com els vòmits o els laxants/diürètics i l’excés d’exercici físic.

I amb simples tonteries, amb crítiques de gent que només vol fer mal, acaben agafant una obsessió per aprimar-se i així aconseguir que la gent deixi de ficar-se amb ells. Aquests comentaris poden arribar a fer molt de mal a la persona, ja que agafar un trastorn de l’alimentació no es cap tonteria, perquè juga amb la seva vida, i pot debatre entre la vida i la mort. Així que s’ha de tenir molt de compte amb el que se li diu a les persones, i pensar, que potser no el físic ho es tot, que aquelles persones es senten genial tal i com estan, però la societat juntament amb els seus mals comentaris l’han fet canviar.