L’ILLA ON NO ES DIFERENCIEN ELS COLORS

L’illa de Pingelap és un lloc on degut a diversos factors els habitants només veuen les coses en blanc i negre.

Quan pensem en les illes del pacific pensem en unes platges colorides. Però per desgràcia hi ha un grup de persones que ho veuen tot en blanc i negre. Això passa en una regió del oceà pacific anomenada Micronèsia, que forma part d’Oceania, aquest arxipèlag es diu Pingelap, allà els 57 pingalesos que hi viuen no poden vuere-hi en color.

Aquesta malaltia que pateixen en aquesta illa rep el nom d’acromatòpsia i sembla ser que és d’origen genètic; el problema és que, fora d’aquesta illa, només la pateixen una de cada trenta mil persones.

Les causes d’aquesta malaltia són diverses però una de les principals és que en l’any 1775 un tifó va matar el 90% dels habitants de l’illa i entre la vintena que hi va quedar hi havia el rei Hahmnwarki Mwanensised, que patia aquesta malaltia; a partir d’aquí la forta endogàmia (només s’aparellen els natius de l’illa) que hi havia a l’illa va fer que en moltes poques generacions aquesta malaltia afectés a la gran part de la societat de Pingelap.

A més de no poder gaudir de les meravelloses vistes, els pingalesos tenen sèries dificultats per detectar el aliments que estan en descomposició i tenen una marcada sensibilitat a la llum solar (fotofòbia) que els dificulta poder treballar al aire lliure.

No es un gran alleujament però el monocromatisme els a proporcionat una avantatge ja que poden disfrutar de una gran visió nocturna.

Font: ABC

Autors: Jan Torrent, Ian Rueda,  Pol Colomer

+ Ampliar

La solució per l'amenaça dels asteroides

Un grup de científics ha proposat la solució per desviar la trajectòria dels asteroides perillosos per la humanitat

Les agències espacials ESA (europea) i NASA (nord-americà) estan investigant la possibilitat de desviar als asteroides que amenacen la Terra mitjançant el que ells anomenen impactadors cinètics que són naus que poden desviar la trajectòria d'un meteorit en la situació que la terra es veiés amenaçada afirmen que aquest projecte no creuen que els duri més d'un any.

Científics i enginyers han prestat, a la revista Acta Astronàutica, un concepte de impapactador cinètic anomenat HAMMER (Hypervelocity Asteroid Mitigation Mision for Emergency Response) un vehicle dissenyat per desviar asteroides amb la seva massa o bé amb l'ajuda d'un cap nuclear.

Es diu que si el sistema és capaç de detectar un asteroide amb antelació es pot enviar una nau HAMMER d'unes 8'8 tones (que vindria a ser un gran satèl·lit o una nau petita) per impactar contra l'asteroide.

En el cas que l'asteroide fos massa gran, les naus de HAMMER anirien equipades amb caps de guerra.

Sempre que siguin pràctics, preferim els impactadors cinètics, però diversos factors, com ara la gran incertesa o l'escàs temps de resposta (a causa de la possible detecció tardana dels asteroides i l'enorme marge de maniobra que es necessita per desviar-los), redueixen la seva eficiència ». Escrivien els investigadors. En aquests casos, només una immensa explosió podria tenir capacitat de desviar l'asteroide.

Autors: Ian Rueda, Pol Colomer

+ Ampliar

El virus que va poder engegar la consciència humana

En un lloc del nostre cervell conviu amb nosaltres un antic virus que ens acompanya des que els homes som homes.

En el mes profund del cervell on es troba el nostre pensament conscient, hi ha un antic virus que ens acompanya des que encara no érem humans. Segons dues recerques de la revista Cell aquest virus es va unir al codi genètic dels animals que es desplaçaven sobre 4 potes; aquest important fragment de codi esta encara està en el nostre cervells i molt actiu on es realitza la tasca d'empaquetar la informació genètica i enviar-la d'unes cèl·lules a unes altres, en forma de petites càpsules que s'assemblen moltíssim als virus.

Hi ha parts del codi genètic humà que procedeixen d'antics virus, és és un fenomen bastant més comú del que podria semblar: de fet, un estudi publicat en Cell en 2016 va trobar que entre el 40 i el 80% del genoma humà procedia d'invasió arcaica, el virus es va incorporar all codi genètic dels humans.

La qüestió és que segons els investigadors aquests paquets són la base del sistema pel qual els nervis es comuniquen entre si i es reorganitzen també entre ells, tasques que resulten de màxima importància per elaborar un pensament superior (com el que s'usa per exemple per analitzar, avaluar i crear).

Com funciona l’entrada dels virus al cos?

Quan entra un virus en el nostre cos injecta el seu codi genètic a les cèl·lules de manera que les infectades produeixen el virus una altra vegada. La majoria de vegades això no és nociu per a l'home però de vegades són beneficiosos o fins i tot útils i s'acaben transmetent i incorporat al cos. Autors: Ian Rueda, Jan Torrent i Pol Colomer

Font: ABC

+ Ampliar

S’ha trobat un parc juràssic

La Universitat de Queensland ha anunciat aquest dilluns la troballa de 21 tipus de petjades de dinosaures en el que ha denominat el "Parc juràssic australià".

Algunes de les petjades, d'1,7 metres de llarg, es troben entre les més grans que s'han registrat fins al moment, segons el biòleg i geòleg Steve Salisbruy, director de l'estudi que documenta la troballa.
Les empremtes es troben al nord-oest d'Austràlia, en una zona en la qual es volia construir una planta de processament de gas. Es calcula que tenen entre 90 i 115 milions d'anys. "És la major varietat de petjades de dinosaures registrada fins al moment", afegeix Salisbruy, el treball s'ha publicat a la Memòria de la Societat de Paleontogía Vertebrada de 2016.
Durant cinc anys, el grup de científics ha identificat en total 150 petjades de dues desenes d'espècies de dinosaures. Les empremtes corresponen a sis espècies de la classe dels sauròpodes herbívors de coll llarg, sis dinosaures armadillos, cinc de dinosaures depredadors i quatre de ornitòpodes herbívors bípedes, segons informa la Universitat de Queensland en un comunicat.
Salisbury assegura que el descobriment és extremadament important perquè és la primera vegada que es troben dinosaures no aviaris en la meitat occidental del continent i que pertanyen a la primera meitat del Cretaci primerenc (entre 145 i 100 milions d'anys d'antiguitat). "Entre les empremtes hi ha la única prova confirmada d'un estegosauro a Austràlia. A més, hi ha algunes dels dinosaures més grans mai registrats. Algunes de les petjades dels sauròpodes tenen 1,7 metres de llarg", ha precisat.
Fins ara, les petjades de dinosaure més grans que s'havien trobat eren de 1,15 metres de llarg, descobertes al juliol passat a Bolívia, pertanyents a una espècie carnívora que va poder mesurar gairebé 12 metres d'alt.
La zona de Walmadany, havia estat seleccionada en 2008 per construir una planta de processament de gas natural liquat. Llavors el poble aborigen goolarabooloo, habitant tradicional del lloc, va acudir a Salisbury i el seu equip perquè investiguessin els rastres de dinosaures en una àrea que s'estén per 450 quilòmetres. El 2011 el Govern la va incloure en la llista de Patrimoni Nacional d'Austràlia i el 2013, finalment, es va rebutjar el projecte del gas.

Autors:Sento Morell i Àlex Duch

Font: El País

+ Ampliar

IBM crea el primer ordinador quàntic

La màquina podria resoldre problemes que els ordinadors convencionals ni poden plantejar

La promesa de la computació quàntica està més a prop de complir-se. IBM ha anunciat que comença a construir els primers ordinadors quàntics universals. Encara no hi ha data per a la seva disponibilitat comercial, el veterà fabricant informàtic assegura que els seus IBM Q superaran en velocitat i capacitat de càlcul a les supercomputadores actuals més potents i de llarg.


Amb la computació quàntica cal fer gairebé com amb la física quàntica: resetejar el cervell i arraconar les nocions de física clàssica. A nivell subatòmic, les partícules tenen una sèrie d'estranyes propietats que escapen a la lògica convencional. La que més interès té per a la informàtica és la superposició quàntica, la capacitat que té un electró, per exemple, de tenir diversos estats de forma simultània.

Els bits convencionals, la base de la informàtica actual, operen la informació en dos estats alternatius (zeros o uns, encès o apagat). Els segons poden més presentar dos valors alhora. La conseqüència pràctica és que, mentre la suma de més bits a una màquina augmenta linealment la seva capacitat de gestionar la informació, la suma de més qubits la s'eleva de forma exponencial.

Autors: Sento Morell i Alex Duch

Font: El país

+ Ampliar

La Lluna no es va fer de cop

Investigadors creuen que el nostre satèl·lit natural es va formar per múltiples col·lisions contra la Terra durant milions d'anys

Probablement des que va descobrir la Lluna en el cel, l'ésser humà s'ha preguntat quina força la va portar fins allà i com es va formar. En l'actualitat, hi ha una teoria dominant respecte als seus orígens, que els situa fa uns 4.500 milions d'anys, quan un objecte de la mida de Mart batejat com Theia va xocar brutalment contra la jove Terra. Els enderrocs produïts per la col·lisió van formar una densa i calenta núvol de residus al voltant del nostre món que, per la força de la gravetat, van acabar units donant forma al nostre satèl·lit natural.

Però aquest model té alguns detractors. Entre ells, un equip de l'Institut Weizmann de Ciències a la Universitat de Rejovot (Israel), que s'ha publicat a la revista «Nature Geoscience» la seva pròpia versió, perllongada, dels fets. Segons la seva opinió, no va ser una única i colossal col·lisió en un instant geològic, sinó una sèrie de diferents impactes (al voltant de vint) durant molts milions d'anys, els que van provocar l'aparició del nostre satèl·lit natural.

El motiu pel qual l'explicació de Theia no satisfà els autors de l'estudi és la composició de la Lluna, que té una signatura isotòpica molt semblant a la de la Terra. Això, simplement, no hauria de ser així. L’esperable, en el cas d'un únic xoc gegant, és que el cos resultant fos una barreja de l'impactador i la Terra. Podria passar que tot el material que va formar la Lluna arribés del nostre planeta, o que el impactador tingués casualment una composició idèntica, però aquests escenaris resulten molt poc probables.

Autors: Sento Morell i Álex Duch

Font: ABC

+ Ampliar

Elon Musk vol enviar tres vegades mes satèl·lits dels que hi ha ja en òrbita

SpaceX dóna un pas endavant en el seu pla per oferir accés a Internet a tot el planeta des de l’espai

Sembla ser que l’empresa d’Elon Musk, SpaceX, no tenia prou amb els seus ambiciosos plans per enviar una missió tripulada a Mart, sinó que a més a més,  vol portar l’accés a Internet via satèl·lit, ja que el 57% de la població del planeta, segons l’UNESCO, no té accés a Internet.

Musk ja havia parlat d’aquest projecte fa algun temps, però ara la seva empresa que és la que s’encarrega de regular les telecomunicacions, estan fent una descripció tècnica del projecte.

Una de las coses que té aquesta documentació és una descripció dels satèl·lits que utilitzarà per això, cada un d’ells de 386 kilograms de pes, que ocuparan òrbites entre els 1.149 i 1.324 kilòmetres d’altitud.

Però no es només el fet de fabricar-los sinó també el posar-los en òrbita. Parlem d’uns 10.000 milions de dòlars per posar uns 800 satèl·lits. És un factor que em de tenir en comte l’esforç i els diners per saber si es segur aquest projecte. Encara que per a estalviar utilitzin els seus propis coets. A demés volen posar 4.425 satèl·lits per envoltar la terra. A mes SpaceX no es l’única empresa interessada en aquest experiment, l’altre companyia interessada és Facebook.

Facebook també va intentar-ho el setembre del 2016 però no ho va aconseguir, a l’hora que Google que també ho va intentar i no va donar bons resultats. Elon Musk tenia la idea de fer-ho a Mart però ara és més realista i veu que no es gaire possible, també em de recordar que SpaceX ha sigut la primera empresa en ser capaç de dissenyar i recuperar un coet que la seva primera etapa es pot tornar a realitzar,una cosa que s’havia fet fins el moment. Els primers satèl·lits de proves podrien ser enviats al 2017 i, si tot va bé, al 2020, ja podria haver internet a tot el planeta.

Font: El País

Autores: Anna Lozano, Carla Mor i Marta Morros

+ Ampliar

Els gossos tenen la memòria tan desenvolupada com els humans

El passat 28 de novembre un grup d'investigadors de Canadà van descobrir la sorprenent memòria dels gossos.

Els investigadors juntament amb un gos que es diu Matilda i la seva mestressa han pogut dur a terme unes proves que han demostrat la gran memòria i capacitat de fer accions senzillen, imitant a un humà, dels gossos. Van comprovar que els gossos utilitzen la mateixa part del cervell per processar la informació i fer accions. La mestressa del gos va afegir: "Vejam si algun dia d'aquests em trobo a la Matilda fregant!"

Gràcies al següent experiment, van descobrir que la seva hipòtesi era certa. L’experiment consistia en fer una acció no gaire complicada davant del gos, i el cap de un cert temps (uns 30 minuts) dir-li al gos que la reproduís. Potser en un futur els gossos podran navegar per Internet.

Autors: Miquel Pérez, Aleix Ciurana i Biel Poch

Font: El país

+ Ampliar

Descobreixen un planeta habitable

Guillem Anglada-Escudé, investigador de la universitat Queen Mary de Londres, ha descobert un nou planeta amb aigua.

L’investigador barceloní de la universitat Queen Mary de Londres ha descobert un nou planeta pròxim al sistema solar que, segons les seves recerques, pot contenir aigua i albergar vida extraterrestre. Li ha posat el nom de “Pròxima b”  i també ha descobert que el planeta està a un 5% de la distància de la Terra al Sol però com que la seva estrella (Pròxima Centauri) és molt més petita que el Sol, no produeix tanta calor i el planeta està uns 40 graus sota zero sense contar l’efecte hivernacle, que podria fer que el planeta estigués sobre els 0 graus positius.

La investigació s’ha dut a terme per descobrir si hi ha vida en altres planetes, o si més no si en un futur els humans podrem arribar a habitar-los. Això va passar el passat 26 d’agost amb els telescopis de la universitat de Londres que va proporcionar la universitat al jove català.

Autors: Miquel Pérez, Biel Poch i Aleix Ciurana

+ Ampliar

El problema d’un milió de dòlars

Aquest mes un jove català, Francesc Castellà, està intentant resoldre un dels 7 problemes més difícils del món.

El jove català de 30 anys és un dels matemàtics més llestos del món, fa poc va ser premiat amb el premi Vicent Caselles, que és donat als millors matemàtics d'Espanya. Ha estat intentant la conjectura de Birch i Swinnerton-Dyer des de fa més d'un mes, si aconsegueix resoldre el problema, el premiaran amb un milió de dòlars Americans i també servirà per fer nous algoritmes.

Està intentant resoldre la conjectura amb molts mètodes que ha après a diferents universitats d'Estats Units (entre elles la de Princeton i la de McGill) i també gràcies al "resum" de 50 pàgines que va fer Víctor Rotger, un altre matemàtic. El fa ell, ja que és una de les poques ments que pot resoldre aquest problema i per perquè té un currículum impecable.

Autors: Miquel Pérez, Aleix Ciurana i Biel Poch

Font: El país

+ Ampliar

El bebè que va néixer dos cops

Metges de Texas han operat a un fetus per extreure un tumor amb èxit

A Texas, on a Margaret Hawkins Boemer, la mare, embarassada de 16 setmanes, se li va detectar, en un control rutinari, que la seva filla Lynlee tenia un tumor a la columna vertebral. La massa estava desviant la sang del fetus, el que augmentava las possibilitats d’una aturada cardíaca.

El teratoma sacrococcígeo és un tumor estrany, on la seva causa es desconeix però que afecta quatre vegades més a las nenes que als nens.

La recomanació de tots els metges va ser que avortés. De tots els facultatius menys d’un, que va  la decisió dels pares de salvar al fetus. La dona ja havia perdut , en aquell mateix embaràs bessó, a la germana de Lynlee.

Quan van realitzar la operació, els metges van descobrir que la mida del tall era quasi el mateix que el de la petita Lynlee, a qui li havien donat un 50% de possibilitats de sobreviure. Una vegada tret gran part del tumor, la bebè va ser tornada al úter de la seva mare.

Afortunadament, Margaret va estar en repòs absolut les següents 12 setmanes i la bebè va completar la seva gestació de forma natural, fins que va tornar a néixer per cesària. Després de vuit dies, una segona operació va eliminar els restes del nòdul.

Font: El País

Autores: Marta Morros, Anna Lozano i Carla Mor

+ Ampliar

Troben cinc lleones amb melena

Uns turistes amb el seu guia troben cinc lleones que es comporten com lleons i tenen melena al Nord d’Àfrica.

El 26 de setembre uns turistes amb el seu respectiu guia van trobar uns “lleons” a Grant Atkinson, que és un safari d’Àfrica, més concretament a Moremi. Els turistes es van interessar en ells i, seguidament, es van apropar. Quan es van apropar el guia, que coneixia bé els lleons, es va assabentar de què aquells lleons en veritat eren lleones, tenien vagina!

El guia va trucar ràpidament a uns investigadors experts del centre de Botsuana, i aquests van investigar i van veure que les lleones tenien melena i es comportaven com lleons per el seu nivell de testosterona, va resultar que els seus ovaris produïen bastanta més testosterona del que és habitual, i per això actuaven d’aquesta manera, fet que va sorprendre als investigadors.

Escrit per: Aleix Ciurana, Miquel Pérez i Biel Poch

Font: El Pais

+ Ampliar

Detecten, d’un cop, 234 senyals de vida extraterrestre

Dos astrònoms canadencs creuen que altres civilitzacions de l’espai exterior estan intentant enviar senyals a la Terra

No només una sinó que 234 senyals han sigut detectades d’un sol cop, totes de diferents planetes. Això ha estat el resultat de l’investigació dels astrònoms Ermano F. Borra i Eric Trottier, després d’investigar i analitzar dos millons d’estrelles diferents. Per fer aquesta investigació han hagut de viatjar fins a Xina, on hi ha el satèl·lit més gran i potent del món.

 Hi ha alguns astrònoms escèptics que no se’ls creuen i estan investigant les mateixes estrelles per comprovar la teoria dels astrònoms canadencs. Ho van aconseguir deprés de dos anys d’extenses investigacions i van acabar fa justament un any i mig

Autors: Miquel Pérez, Aleix Ciurana i Biel Poch

Font: abc

+ Ampliar

Brussel·les vol mobilitzar 50.000 milions per a la transformació digital

La UE posarà en marxa un sistema de núvol europeu per a investigadors i científics

La Comissió Europea ha presentat aquest dimarts l'estratègia amb la qual pretén mobilitzar 50.000 milions d'euros per donar suport a la creació del Mercat Únic Digital establint cinc prioritats : el 5G , el sistema de núvol, l'internet de les coses, les tecnologies de dades i la ciberseguretat . Brussel·les espera que la inversió privada i els Estats membres cofinancin molts dels projectes, però per facilitar-ho, l'Executiu europeu ha anunciat que invertirà 500 milions d'euros a posar en marxa centres d'innovació digital als quals podran dirigir les empreses per ser assessorades i provar les últimes novetats tecnològiques.

Autors: Adrià Fernandez i David López

Font: elpaís.com

+ Ampliar

Descobreixen que les nostres extremitats han evolucionat dels bronquis dels taurons

Es creu que els humans i els taurons ralla compartim un programa genètic

Al 1878, l’anatomista alemany Karl Gegenbaur va idear la teoria que assenyala que les aletes i les extremitats van evolucionar a partir d'una estructura semblant a l'arc branquial dels peixos cartilaginosos. Gegenbaur va ser qui va demostrar que el camp de l'anatomia comparada podia oferir importants evidències per donar suport a la teoria de l'evolució. Desgraciadament el vostre teoria sobre aletes i extremitats va ser desestimada pel fet que mai es van trobar registres fòssils que aportessin alguna prova .
Gràcies a l'avanç de la tecnologia, un grup d'experts liderats per Andrew Gillis de la Universitat de Cambridge, ha pogut abordar les idees de Gegenbaur des d'un altre punt de vista i demostrar que taurons , ratlles i humans compartim un programa genètic.

Pau Salmerón i Leo Di Giorgi

+ Ampliar

La Biblia podria ser més antiga del que pensavem.

La antiguitat de la Bíblia és un tema que mai ha estat del tot clar. Fins a l'Edat Mitjana, es creia fermament que havia estat escrita alhora que ocorrien molts dels esdeveniments que en ella es narraven. Aquesta idea va canviar amb els escolàstics , els qui van proposar que els llibres més antics que la componen es van escriure després de la caiguda de Jesuralém en l'any 586 aC, a mans del rei Nabucodonosor. Un nou estudi realitzat per un equip de la Universitat de Tel Aviv (Jerusalém) apunta que podrien ser encara més antics. Els investigadors van analitzar fragments de ceràmica amb inscripcions bíbliques que van ser trobats en les ruïnes de l'antiga ciutat cananea de Llaureu. Per a això, van usar eines punteres de processament d'imatge per restaurar caràcters que havien estat esborrats parcialment dels fragment. I la conclusió a què van arribar és que, aquells textos, tenien una antiguitat que els datava, aproximadament, l'any 600 aC i que, gairebé amb total seguretat, havien estat escrits per almenys sis persones diferents.

Leonel Di Giorgi i Pau Salmerón

+ Ampliar

Zika

S’estableix el protocol de detecció

El ministeri de sanitat ha confirmat aquest passat, dilluns 7 de Març dos nous casos del virus Zika en dones embarassades; a Madrid i Galícia.

El nombre d’afectats espanyols s’eleva a 38, tots importats de països afectats, principalment Latinoamèrica.

La Comissió de Salut Pública ha ideat un pla de preparació per aquesta i altres malalties de transmissió per mosquits i també controlen ara els països on s’han detectat.

Les dones que hagin viatjat a aquests països i mostrin algún símptoma hauràn d’acudir a un centre mèdic i fer-se una prova d’orina i una anàlisi de sang.

Alba Romera i Clara Maresma.

Font: Diari el País

+ Ampliar

Vacunes

Un tema de debat mundial

Ara que els nivells de contaminació alerten tot el món i els hàbits decauen, metges i advocats es reuneixen per debatre una llei que asseguraria una seguretat sanitària més fiable.

I esque molta gent creu que les vacunes són contraproducents, verí… Això és un problema, perquè no només afecta aquests individus sinó que també perjudica a la seva família present o futura, que dependrà de les seves decisions. I afectarà en casos de virus a contagiar i impulsar epidèmiemies. Esperem noticies del govern.

Alba Romera i Clara Maresma

Font: Notícies TV3

+ Ampliar

S’inventen uns sensors per saber si patim càncer de mama.

S’inventen una tipus de sensors per diferenciar el teixit sa del tumurós i detectar si hi ha canvis de pressió.

S’han inventat una mena de sensors per saber si patim càncer de mama. Aquests sensors s’adapten al volum dels dits, poden detectar si hi ha tumors al pit, diferenciar el teixit sa del tumurós i detectar canvis en la pressió.

La Universitat de Tokio ha assegurat que seria menys dolorós i que seria també similar al diagnòstic tàctil d’un doctor. Recentment, la universitat Japonesa treballa amb la universitat de Harward (Cambridge) perquè finalment es converteixi en un producte que es pugui comercialitzar.

Clara Maresma i Alba Romera

+ Ampliar

Llegim ciència

Tots els detalls sobre la quarta edició del concurs català.

El concurs llegim ciència fa quatre anys aquest curs. Es va crear per tal que els adolescents de 3r i 4t d’eso de Catalunya poguessin nodrir-se de coneixements científics d’una manera indirecta, llegint una novela interessant que també contribuís en el vocabulari dels alumnes.

Aquest any s’ha escollit la novel·la Brahe i Kepler, misteri d’una mort inesperada; un relat intrigant amb una narrativa fantàstica i un munt de coneixements molt amens.

Per fer la redacció pel concurs, es pot escollir una de les dues modalitats. La primera modalitat consisteix en escriure un final pel llibre; i la segona modalitat en contestar una pregunta sobre pseudociència. El termini d’inscripció es va allargar i amb ell el d’entrega dels treballs, que va ser aquest passat divendres. L’entrega de premis serà el proper dimecres 24 de Febrer a Vic, on l’escriptora, també jurat, farà una xerrada i lliurarà els premis.

La classe de tercer d’eso s’hi ha presentat amb tres redaccions de cada modalitat.

Molta sort!

Clara Maresma i Alba Romera.

+ Ampliar