Imprimir 
PDF
Investigadors creuen que el nostre satèl·lit natural es va formar per múltiples col·lisions contra la Terra durant milions d'anys
Probablement des que va descobrir la Lluna en el cel, l'ésser humà s'ha preguntat quina força la va portar fins allà i com es va formar. En l'actualitat, hi ha una teoria dominant respecte als seus orígens, que els situa fa uns 4.500 milions d'anys, quan un objecte de la mida de Mart batejat com Theia va xocar brutalment contra la jove Terra. Els enderrocs produïts per la col·lisió van formar una densa i calenta núvol de residus al voltant del nostre món que, per la força de la gravetat, van acabar units donant forma al nostre satèl·lit natural.
Però aquest model té alguns detractors. Entre ells, un equip de l'Institut Weizmann de Ciències a la Universitat de Rejovot (Israel), que s'ha publicat a la revista «Nature Geoscience» la seva pròpia versió, perllongada, dels fets. Segons la seva opinió, no va ser una única i colossal col·lisió en un instant geològic, sinó una sèrie de diferents impactes (al voltant de vint) durant molts milions d'anys, els que van provocar l'aparició del nostre satèl·lit natural.
El motiu pel qual l'explicació de Theia no satisfà els autors de l'estudi és la composició de la Lluna, que té una signatura isotòpica molt semblant a la de la Terra. Això, simplement, no hauria de ser així. L’esperable, en el cas d'un únic xoc gegant, és que el cos resultant fos una barreja de l'impactador i la Terra. Podria passar que tot el material que va formar la Lluna arribés del nostre planeta, o que el impactador tingués casualment una composició idèntica, però aquests escenaris resulten molt poc probables.
Però aquest model té alguns detractors. Entre ells, un equip de l'Institut Weizmann de Ciències a la Universitat de Rejovot (Israel), que s'ha publicat a la revista «Nature Geoscience» la seva pròpia versió, perllongada, dels fets. Segons la seva opinió, no va ser una única i colossal col·lisió en un instant geològic, sinó una sèrie de diferents impactes (al voltant de vint) durant molts milions d'anys, els que van provocar l'aparició del nostre satèl·lit natural.
El motiu pel qual l'explicació de Theia no satisfà els autors de l'estudi és la composició de la Lluna, que té una signatura isotòpica molt semblant a la de la Terra. Això, simplement, no hauria de ser així. L’esperable, en el cas d'un únic xoc gegant, és que el cos resultant fos una barreja de l'impactador i la Terra. Podria passar que tot el material que va formar la Lluna arribés del nostre planeta, o que el impactador tingués casualment una composició idèntica, però aquests escenaris resulten molt poc probables.
Autors: Sento Morell i Álex Duch
Font: ABC
.jpg)
