4 de juny de 1714

Jornada CCCXV del setge. Dilluns. Ja fa un parell de setmanes que els borbònics ens bombardegen sense pietat, de manera horrorosa. Hem calculat que el nostre casc urbà ja ha rebut set mil bombes. Encara que sembli increïble, podem donar gràcies al Cel pel poc dany que han fet a les persones. Però tot i aquesta amenaça permanent, la moral es manté prou ferma; això manifesta sense embuts la serena convicció del poble de lluitar per les llibertats: avui he sentit al carrer que, encara que no quedin més que els fonaments de les cases, la pàtria ha de quedar lliure de cap dominació i sota el seu legítim rei: el senyor Carles III. Els veïns —al mal temps, bona cara— comparen el nombre de bombes que ha rebut cadascú de l’enemic. Entretant, l’acampada de barraques ocupa des del baluard de Santa Eulàlia, per tot l’arenal, fins a la Llanterna del port, i des del baluard del Rei, seguint la línia de comunicació i tota la marina, fins al castell de Montjuïc, on també hi ha tota mena de gent refugiada, especialment nobles, així com la dona del comandant en cap, Antoni de Villarroel. Avui ha entrat a port una fragata procedent de Mallorca. Amb una destresa increïble, ha esquivat el bombardeig de dues galeres que l’han perseguida inútilment fins a l’església de Sant Beltran.