TELÈFON MÒBIL, per Pol Muñoz

En aquests temps que corren és absolutament indispensable i gairebé obligatòria la possessió d'un telèfon mòbil, ja sigui per simple oci o bé per estar en contacte amb el món que ens envolta . Coneixeu moltes persones que no tinguin a les seves mans un d' ells? Algunes, però poques, i és que el dispositiu mòbil està fortament arrelat ja en la nostra cultura. Però és la cultura mòbil una cultura lliure i sana ? La resposta és no. Com en tots els dolços sempre hi ha algun insecte que xucla el sucre fins a deixar- sec . I dit sucre està i és extret indiscretament de les nostres butxaques, sense escrúpols .

Aquests energumens s'aprofiten de tot el món, des del més ric fins al més pobre, tenen un parany per a cada un: d'una banda, per als clients més acomodats creen un nou i extravagant mòbil cada dia i cada hora, mentre que d'altra banda, als no tan acomodats els enganyen amb falses promocions o missatges de bonificació amb més d'un sentit o amb sentit poc clar que després poden ser fàcilment excusats. Són lladres que no tenen en compte els temps que corren ni els diners que falten. Però com és possible que cometin tals males herbes i en canvi no surtin a la llarga perjudicats ? Molt fàcil, aquesta gent, a part que sap que per mandra la majoria deixaran estar el tema, ho té tot pensat .

Quan algú s'adona que li falta alguna cosa truca al telèfon d'atenció al client recomanat per la companyia, la funció és teòricament solucionar el problema, per tant, el treballador d'aquest servei ha de tenir prou poder com per realitzar segons quines activitats. Primer intenten desviar del tema oferint promocions que tal i qual i que no t'interessen, llavors, si el pla "A" no sorgeix efecte, la resposta que aquest algú rep del treballador sol ser un " miraré que puc fer, intentaré, parlaré, és que jo només sóc un simple empleat ... " . Però el pitjor del pitjor és que no pots cridar a ningú, ja que el treballador no ha comès el furt ni pot passar-te a cap superior seu. Tan grans i han d'amagar? Que ignorant he estat, si per això són grans ...